Al final no m’he pogut resistir. Estreno aquest nou espai per compartir una de les meves passions que no té cabuda al meu blog actual al que porto dedicant una bona part del meu temps lliure en els darrers dos anys. De la resta de temps que em queda, una bona part la passo planificant, provant, cuinant i tastant coses a la cuina.
Llegeixo molts blogs i moltes webs de cuina (realment cuino amb el mouse a la mà, o el portàtil al taulell, tot i que és un perill que se m’embruti o se m’hi vessi alguna cosa… :-O ) i conec l’enorme i activa comunitat de persones que s’ha creat al voltant d’aquest món a la xarxa. M’atreveixo des d’avui a forma part d’aquesta comunitat de manera més activa i passant de ser una simple lectora a compartir algunes troballes (sense massa pretensions) amb tots vosaltres.

La meva àvia va nèixer el mateix dia del mateix mes que jo, però 61 anys abans (la de la foto és ella… o la seva germana bessona, ja no ens queda clar). Es diu igual que jo (bé més aviat és al revés…) però jo li dic Abuela, perquè és de Bilbao. Tota la vida quan anem a visitar-la o ve ella a passar un temps, a la nevera o al congelador sempre hi ha croquetes de l’Abuela llestes per a passar per la paella i devorar (de fet, potser ni cal, la meva germana ha arribat a menjar-se-les crues…).
Aquestes festes l’Abuela i jo vam passar un dia sencer cuinant i fent pastissos i galetes de Nadal. Vaig aprofitar per demanar-li que féssim juntes les seves famoses croquetes per tal d’aprendre’n i poder-les afegir al repertori de cuina de casa. Unes setmanes més tard m’he decidit a provar de fer-les jo sola, i he utilitzat Roquefort perquè és un formatge amb tan de gust que mai falla (sempre he pensat que gràcies al Roquefort, la pizza 4 formatge és l’elecció més segura en qualsevol pizzeria…).

Ingredients
125 gr de mantega
150 gr de farina
1 litre de llet
100 gr de Roquefort
sal
nou moscada
(o substituïr per qualsevol tros de formatge, amb gust, que fongui bé i que tinguem convivint amb nosaltres a la nevera)
2 ous
200 gr de pa ratllat
Preparació
Talleu la mantega en dos o tres tallets i poseu-la en una paella calenta al foc. La paella ha de ser gran i amb certa profunditat per a que us vagi cabent tota la massa. Quan la mantega es comenci a fondre (ull que no es torni tota líquida encara) tireu-hi part de la farina. Aneu remenant perquè la mantega s’incorpori a la farina i formi una “pasteta”. Si encara es veu mantega, afegiu més farina poc a poc. Si per contrari hi ha massa farina, afegiu més mantega fins que tot hagi quedat incorporat en una pasta marronosa.
Amb la paella encara sobre el foc mig-alt, anem incorporant la llet a poc a poc (molt important anar-ho fent gradualment): afegim una mica de llet a la paella i remenem sense parar sobre el foc. La llet s’anirà incorporant a la pasta de la mantega i la farina. Quan estigui incorporada es va formant una mena de beixamel i podem afegir-hi una mica més de llet. Anem fent fins que hi haguem afegit tot el litre de llet i hagi quedat una massa més o menys homogènea. Afegim-hi una mica de sal (al vostre gust) i un pessic de nou moscada (molt poquet, però queda molt bé amb el formatge)
Tallem el formatge en bocins no massa grans i els afegim a la massa de la paella. Seguim remenant fins que veiem que s’hagi fos i distribuït per la massa. Podem retirar la paella del foc i deixem que es refredi uns minuts.
Aboquem tota la massa en una plata de vidre o plàstic i la cobrim amb paper “albal” transparent. És important que el paper toqui directament a la massa, per que no quedi aire entre la massa i el plàstic. No patiu que no s’enganxa ni es fon. Deixem la massa a la nevera com a mínim una hora (o tota la nit, fins que tinguem un moment per “formar” les croquetes.

Un cop la massa ha reposat i s’ha endurit, batem dos ous en un bol i en un altre hi posem una mica de pa ratllat. Amb una cullera, agafem una mica de massa, la passem pel pa ratllat i amb les mans la formem en forma de boleta. Passem la boleta per l’ou batut i després un altre cop pel pa ratllat fins que quedi coberta d’arrebossat.
Quan tenim totes les croquetes formades, les podem fregir en una paella, en grups petits i amb força oli ben calent o si no, congelar crues en “packs” de 4 o 6. El dia que ens facin falta, les podem fregir directament congelades, vigilant que l’oli sigui prou calent per a que es fregeixin però que no es cremin de fora i queden fredes de dins.
Amb aquesta recepta us en sortiran unes 20-24 aproximadament, depenent de la mida que les feu quan les formeu. Jo les he fet grossetes:

Espero que us agradi i si teniu cap suggerència o comentari… ja sabeu! (buf… és la primera vegada que redacto una recepta, espero que hagi quedat clar…)